QUÈ ÉS EL FOLKLORE?

El folklore (de l'anglès folk, "poble" i lore, "saber" o "coneixement") és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social. A més a més, acostuma a dir-se de la mateixa manera l'estudi d'aquestes matèries. Tanmateix hi va haver molts desacords de referència a què exactament el folklore contenia: alguns parlaven només de contes i creences i d'altres incloïen també festivitats i vida comuna.

El terme anglès "folklore" fou utilitzat per primera vegada el 22 d'agost de 1846 per l'arqueòleg britànic William John Thomson, qui desitjava crear una paraula per denominar el que aleshores es deia "antiguitats populars". La definició més àmpliament acceptada pels investigadors actuals de l'especialitat és "la comunicació artística en grups petits", proposada per l'investigador de la Universitat de Pennsilvània, Dan Ben-Amos.

El 1960, la UNESCO va designar el 22 d'agost de cada any com "Dia Mundial del Folklore" com a reconeixement a Thomson.

Perquè una manifestació cultural es considere un fet folklòric, ha de complir amb algun o tots els següents requisits:

1. Ha de transmetre's per via oral.

2. Ha de ser d'autoria anònima.

3. Ha de ser patrimoni col·lectiu de la comunitat representant del lloc on es manifesta aquest fenomen.

4. Ha de ser funcional, és a dir, tenir alguna utilitat pragmàtica o complir amb fins rituals.

5. Ha de ser durader i perdurable per un temps considerablement llarg, com a oposició a una moda efímera.

6. Ha de tindre variants múltiples, és a dir que no existisca una versió oficial del fenomen sinó que es torni a formular cada vegada que emergesca.

7. Existixen versions tant urbanes com rurals, sense ser necessàriament una superior a l'altra.

8. Ha de ser aglutinant, és a dir, pertànyer o fundar una categoria, corrent, estil, gènere o tipus.

Els folklòrics més importants al País Valencià son Enric Valor i Vives, Joaquim González i Caturla, Francesc Martínez i Martínez, Josep Bataller i Calderón, Joan Borja, Maria Dolors Pellicer i Adolf Salvà i Ballester.